QUÈ HAURIA SIGUT DE JACK I ROSE SI HAGUESSIN SEGUIT JUNTS?

Una de les possibles respostes bé podria ser ...

Tots o gairebé tots alguna vegada ens em preguntat si la vida que portem és la que volem realment, si podríem "aspirar" a alguna cosa millor o si allò que sempre hem desitjat podria arribar a ser una realitat.

April i Frank, els dos protagonistes, se senten "especials". Especials per ser una parella jove americana als anys 50 que busca alguna cosa més que l'estabilitat familiar i laboral. Tot i això, no se sap ben bé com, acaben atrapats en aquesta vida rutinària i aburrida de la que no volien saber res.

La peli és contundent des del primer moment, amb un pròleg que deixa clara la naturalesa de la història. T'identifiques amb els personatges en un primer moment, sobretot amb el de Kate Winslet, però a mesura que avança la pel·lícula penses: val la pena tan patiment per cumplir un somni??

Ara ve la meva visió més personal: crec que és molt lícit que aquestes dues persones tinguin aspiracions més enllà de la rutina diària i crec que és molt valent anar a per elles sense tenir por, però segons avança la història tens la sensació que el personatge de Kate Winslet és una insatisfeta crònica. Tens la sensació que només estima al seu marit quan aquest respon als seus desitjos. Quan ell va en la mateixa direcció que ella, tot és amor i joia; quan ell mostra certs dubtes, aleshores és un inútil fracasat...

Què hagués passat si hagués pogut materialitzar el seu somni? n'hagués tingut prou? hagués satisfet les seves expectatives? no hauria acabat trobant a faltar les comoditats? no s'hagués acabat convertint en rutinaria també???

Ah! i una altra pregunta que em ve al cap: no és un tòpic pensar en París com el paradís ideal per dur una vida emocionant? April i Frank viuen a Connecticut i ell treballa a Nova York (si no vaig errada). No és Nova York una ciutat plena d'oportunitats també???? cal anar fins a Paris????

En fi. Sigui com sigui estic parlant d'una pel·lícula d'aquelles que et deixen "a gust" quan surts del cinema, que et deixen tocat perquè et fan pensar i replantejar moltes coses, i tan Kate Winslet (per variar) com Leonardo DiCaprio estan molt i molt bé en els seus papers.

Molt recomanable.