AND THE OSCAR FINALLY GOES TO...

Després 6 nominacions fallides als Oscar (amb 33 anys), per fi Kate Winslet se'l ha endut.

Guanyar un Oscar no et fa ni millor ni pitjor, però no deixa de ser un reconeixement a l'esforç per fer una feina ben feta (bé, no sempre...)

Crec que la primera peli de Kate Winslet que vaig veure va ser Sentido y Sensibilidad i des d'aleshores es va convertir en una de les meves actrius preferides, per no dir la que més.

Després van ser Criaturas Celestiales, Hamlet, Jude... només em va quedar La corte del Rei Arturo i perquè no va haver manera de trobar-la (en aquella època encara no hi havia internet). I a l'any 1997 va arribar Titanic, que com a mínim va situar el seu nom al mapa, però ser la protagonista d'una superproducció com aquella penso que no la va afavorir massa, de fet les seves següents feines van passar sense pena ni glòria: Hideous Kinky, Holly Smoke, Quills, Enigma, Iris (4ª nominació al Oscar)...

.

Però com que tot el que ha d'arribar, arriba tard o d'hora, van aparèixer Eternal Sunshine of the Spotless Mind, Finding Neverland, Little Children, The Reader (per la que finalment ha guanyat l'Oscar) i Revolutionary Road. Reconegudes totes elles tan per la pel·lícula en sí com per la feina d'ella.

.

Tota una actriu que per fi s'ha endut el reconeixement que mereix. Veurem a partir d'ara què ens depara la seva filmografia.