Més d'una vegada m'ha passat pel cap com seria la vida si a mesura que passen els anys ens anéssim fent cada cop més joves. Aquesta inquietud té ja la seva peli: El curioso caso de Benjamin Button.
Dues hores i tres quarts de pel·lícula que jo hauria deixat en dos hores, prescindint del pas del protagonista per la Guerra, el remolcador... que si bé formen part de la vida de Benjamin Button, crec que no són imprescindibles pel que vol transmetre la història.L'autèntic fil conductor és la relació del protagonista amb l'entorn i la història d'amor amb Daisy, que és d'aquelles que es recordaran durnant molt de temps, així com la majoria de les històries d'amor impossible.
La connexió entre els dos personatges s'estableix ja quan el personatge de Cate Blanchet és només una nena i ell és un vell decrèpit. Evoluciona fins que els dos personatges coincideixen en edat i acaba quan ell és un nadó i ella una dona gran que se'l estima i el protegeix com si fos... com només ella podria fer-ho.
Gran part del mèrit d'aquesta pel·lícula recau en el maquillatge (i efectes visuals). Veure al Brad Pitt de quan tenia 20 anys és gairebé més bèstia que veure'l com si en tingués 80.
Tot i la llargada de la peli i la seva relativa lentitud, el cert és que passa molt bé. Resulta molt entretinguda i interessant.
Val la pena.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada