Després de 10 dies a NYC, ja torno a ser aquí i és molt extrany com després de tan pocs dies, t'has de tornar adaptar al lloc on has viscut sempre. Al menys jo, 4 dies després, encara em trobo una mica fora de lloc.
.
.
10 dies (més 7 l'any anterior), donen molt per fer-te una bona idea del que és aquesta ciutat: caòtica, frenètica, consumista, bulliciosa, estressada, bruta...
... acollidora, ociosa, interessant, artística, abrumadora, diversa, cultural i intercultural...
Els primers dies DESCOLOCA, per l'idioma, per la manera de parlar, per les costums, per la ciutat en sí, però un cop fas el "click" tot va rodat. És una ciutat oberta, on tothom va com vol i fa el que vol. Ningú et mira i et ningú jutja.
Espero que no sigui l'última vegada que visito aquesta ciutat, que tot i les coses dolentes, m'encanta!
En aquest cas tindré sort, perquè la peli s'estrena el cap de setmana que aterraré a la ciutat. No passarà el mateix amb tantes altres pelis que tinc moltes ganes de veure i que s'estrenaran més endavant. 
Recordo també que quan va començar la seva metamorfosi física, molta gent deia: fa més por ara que abans. I jo pensava... direu el que vulgueu però com a Thriller... Amb el pas dels anys, però, la majoria dels traumes i pors infantils van passant i la veritat és que el seu estat final era tan terrorífic que ni el videoclip del 82 el superava!!
Nova York... ens veiem de nou d'aquí 3 setmanes! 
Hi ha imatges que no saps ben bé per què, però t'enganxen. N'hi ha d'altres, en canvi, que saps que són especialment boniques però que no t'arriben més enllà. És aquí on rau, suposo, la subjectivitat de l'art en sí i la personalitat de cadascú. 
Web molt recomanable! 
